Reflexió de pràctiques

Hola!

Les practiques m’han fet veure, que el que vull ser és mestre, poder dur a terme totes les teves idees i que funcionin i que els nins, el veus amb aquella cara de satisfets, fa que tinguis ganes de seguir endavant i avançar dins la teva carrera i no aturar d’aprendre coses per poder-li ensenyar, ells to demostren dia a dia si fas una bona feina per ells. Els nins necessiten que els tractis amb respecta i amb amabilitat, encara que alguna vegada has de posar-te firma, perquè si no et cullen molta confiança i no t’escola-te’n. El meu grup classe de nins i nines estic molt contenta cada dia ma pugen el meu nivell d’autoestima, sempre tenen alguna cosa bona per dir-me, veure que els nins t’estimen, t’escolten, té respecten i els pares té accepten, et sent molt satisfeta, perquè jo antes de començar tenia molta por de que els nins ma rebutgessin i no en volguessin escolar, però no ha estat així i estic molt contenta i satisfeta del meu resulta, les practiques m’han fet creixa personalment i dins la meva feina, és vera que és difícil fer sempre treballs innovador i divertits, però no sempre has de cercar lo còmode, el mestre ha de fer molta feina per darrera, perquè així els nins tu demostren estan conten i volen aprendre més coses. Els veus amb una cara de contents que et dona tanta alegria que vols seguir fent més per ells.

Tota la feina que he fet amb els nins he vist que s’ho han passat molt be i sempre que jo feia o deia alguna cosa estaien ven atents, i en donaven l’enhorabona del que havien fet, perquè ho trobaven molt bonic o divertits. Sobretot que els hi contes alguna cosa sobre jo una historia tot sempre posaven cara d’interessat i així traiem tema  per fer un debat i ells ens contaven les seves vivències.

Del nin amb necessitat, sobretot  l’autista, és un  encant de nin, és el que se fa estima més, perquè veure que amb ningú quasi participa i en jo sempre vol venir té puja la moral. Tenia un poc de por al principi, perquè la mestre ma va dir que podia ser que no li agrades i no ma xerraria ni res, però de bon principi ens varem dur bé i cada vegada que he fet feina amb ell la feta sense cap problema. El primer dia en baix asustar perquè dins classe no diu res mai, esta callat i quan xerra, xerra fluix i a educació física i vaig anar a veure el que feien i va tenir la seva primera rabieta davant jo, és va posar eufòric no tornava en si, se’n volia anar i no escolta a ningú, a més quan li passa això comença a dir paraules com si fos un home vell, estic indignat, estic agobiat, m’estresses i no ten tenc i li costa torna amb si, després d’una estona. Sempre que ha tingut algun problema ha vingut a jo, se veu que li agrada i per això confia en jo, és un nin que per tenir autisme té un bon nivell de coneixements, però a la vegada moltes obsessions amb les coses, moltes manies, no li agrada el numero 8, que li toquin els cabells i dir moltes mentides i has d’estar molt a damunt, perquè es cansa i deixa de fer feina i li has de repetir, que la faci i ell la fa. Te exàmens adaptats a ell, i també quan es cansa li demanen i les fa de forma oral, té més temps per realitzar les activitats i els exàmens.

El que més m’estressava, és una feina que fa molt un mestre que és corregir, no atures has acabat de corregir una redacció i ja venen els primers amb les multiplicacions acabades, és un no aturar. I a demés a la cola se posen nerviosos i m’ha saturaven perquè volen que faig més via i no don a basto , perquè entendre totes les lletres m’ha costat, però ara ja ho faig amb més fluïdesa.

M’agrada’t molt poder fer les pràctiques al centre Joan  Mas de Pollença, amb la tutora que ma tocat, només dir que és una bona mestre i que sempre segueixi així que és la millor, que no m’haguessin pogut tractar millor, és un deu de dona, i del nins no se que dir més que els estim amb locura i que al principi pensava que mai me’n recordaria dels noms, però ara se més que segur que no m’oblidaré d’ells perquè han estat els meus primers alumnes i amb tots els dibuixos i coses que m’han fet sempre me’n recordaré d’ells.

Equip de suport

Hola!

Avui he tingut el plaer d'entrevistar a la coordinadora de l'equip de suport, ella es la PT del centre i a més és membre de l'equip directiu.

Amb aquesta entrevista he pogut veure que dins el centre el tema del suport esta molt desenvolupat, que tenen molt clar el que han de fer en tot moment, i molt estructurat. Però es vera que en el paper esta molt ben escrit i ho han de dedicar per escrit però elles són més flexibles.

Aquesta al·lota m'explicat amb quines lleis i articles fan feina.

Tot el que fan ha d’estar dins el pla d’actuació anual i després a la memòria per els següents anys poder-ho millorar.

A continuació vos explicaré com es desenvolupa l’equip de suport, segons la normativa

que  segueix el centre:

Equip de suport.

 L’equip de suport tendrà per finalitat facilitar que l’escola sigui un àmbit que permeti a tot l’alumnat amb necessitats educatives específiques gaudir de les situacions generals i

comuns per al desenvolupament de les seves capacitats.

 L’equip de suport elaborarà un Pla d’Actuació Anual en el qual es definiran les prioritats i els objectius a assolir cada curs d’acord amb la realitat del centre. Els aspectes que ha de recollir el pla són:

a) Relació dels components de l’equip de suport i el seu perfil professional.

b) Els horaris individuals de cada professional.

c) Identificació i anàlisi de les necessitats de suport de l’escola.

d) Definició dels objectius prioritaris del suport tenint com a referent els objectius educatius del centre, per tal de donar resposta a les necessitats detectades.

e) Programació, en coordinació amb l’equip de cicle, de les actuacions de suport adients per donar resposta a les necessitats detectades. En aquesta programació cal:

      - Establir les coordinacions necessàries per al desenvolupament del pla de feina:  

        dins el propi equip de suport, amb cada tutor/a i amb l’equip educatiu corresponent

      - Establir l’organització dels suports indicant: l'horari del suport que rebrà cada

         alumne, l’horari de suport que rebrà cada aula, els professionals que hi

         intervindran, i la modalitat de suport (dins/ fora aula ordinària, individual o petit

         grup).

f) Relació de tasques a desenvolupar durant el curs per part de cada professional.

g) Relació dels indicadors que s’utilitzaran per fer l’avaluació del pla a final del curs.

 A final de curs s'ha de redactar una memòria, que serà el document que recollirà l’avaluació del treball desenvolupat en funció del pla d’actuació. Ha d’incloure la revisió de cada un dels apartats amb la intenció d’indicar si s’han dut a terme o no les activitats programades i si se n'han fet d’altres. El pla i la memòria formaran part de la (PGA) i de la memòria respectiva del centre.

A principi de curs, es faran les reunions necessàries per tal d’elaborar el pla d’actuació anual i, al final, per a redactar la memòria. Durant el curs escolar l’equip de suport es reunirà, com a mínim, amb una periodicitat quinzenal.

- Composició. Article 46

 Formaran part de l’equip de suport el responsable de l’orientació educativa i psicopedagògica del centre, els professors, tècnics i auxiliars de suport a l’alumnat amb necessitats educatives especials, i tot el professorat que dediqui una part important del temps lectiu a tasques de suport.

El cap d’estudis participarà en les reunions de l’equip de suport per tal d’assumir-ne les funcions de coordinació amb l’equip directiu.

- Funcions dels membres de l’equip de suport.Article 46

1r. En relació al professorat:

a) Col·laborar en la planificació, l’elaboració, el seguiment i l’avaluació de l’adaptació curricular individual de l’alumnat amb necessitats educatives especials.

b) Assessorar i orientar en relació a estratègies organitzatives i metodològiques.

c) Orientar i facilitar la recerca i/o l’elaboració de materials curriculars

adients per atendre la diversitat.

d) Assessorar i col·laborar en la relació amb les famílies.

e) Col·laborar en la detecció i l’anàlisi i de les necessitats educatives de l’alumnat.

f) Participar en l’avaluació i la promoció de l’alumnat amb necessitats educatives especials.

2n. En relació a l’alumnat.

Dins el marc de l’adaptació curricular individual, l’equip de suport intervendrà amb l’alumnat amb necessitats educatives especials tenint present que el treball amb aquests alumnes es desenvoluparà majoritàriament dins l’aula ordinària, de forma coordinada amb el professorat. Sols en aquells casos en què s’hagi justificat a l’adaptació curricular, es podran treballar fora de l’aula alguns continguts concrets i en períodes determinats de la jornada.

3r. En relació al centre:

a) Elaborar un pla anual amb la proposta d’actuacions.

b) Coordinar-se amb l’equip directiu per planificar, seguir i avaluar la tasca desenvolupada per l’equip de suport, com també coordinar-hi les actuacions del professorat que treballa amb l’alumnat amb necessitats educatives especials.

c) Orientar en relació a les pautes d’actuació família–centre.

d) Participar amb l’equip de cicle en l’organització i el desenvolupament d’activitats que facilitin l’adequació de l’oferta educativa a la diversitat de l’alumnat.

e) Coordinar la intervenció dels serveis externs en el centres educatius.

- Designació del coordinador de l’equip de suport. Article 47

1. L’equip de suport actuarà sota la direcció d’un coordinador, nomenat pel director del centre per un període de dos cursos acadèmics, a proposta del cap d’estudis.

2. El coordinador de l’equip haurà de ser un professor que desenvolupi tasques de suport.

3. El coordinador de l’equip de suport cessarà en les seves funcions a l’acabament del seu mandat, o en cas de cessament decidit pel director a proposta motivada de l’equip, amb audiència de l’interessat.

- Funcions del coordinador de l’equip de suport. Article 48.

El coordinador de l’equip de suport assumirà les funcions següents:

a) Participar, com a responsable de l’equip, en l’elaboració i l’actualització del projecte curricular d’etapa, i en la formulació de propostes a l’equip directiu i al claustre per a l’elaboració del projecte educatiu i de la programació general anual.

b) Dirigir i coordinar les tasques que efectuï l’equip de suport per confeccionar les propostes que, elevades a la comissió de coordinació pedagògica, tenguin com a finalitat l’elaboració o l’actualització per part d’aquesta del projecte curricular.

c) Convocar i presidir les reunions de l’equip de suport.

d) Responsabilitzar-se que s’estengui acta de les reunions i que s’elabori la memòria de final de curs.

e) Aquelles altres funcions que li encomani el cap d’estudis en l’àmbit de la seva competència, especialment les relatives a suport i reforç educatiu.

Programació didàctica de castellà

Hola a tots!

Dir-vos que he pogut explicar quasi totes les programacions didàctiques que hem duit a terme dins l’aula, ja que la tutora cada vegada que començaven tema nou, hem deia quins objectius, continguts, competències i criteris d’avaluació, això m’ha agradat molt perquè m’ha ajudat a situar-me dins el temari i no anar perduda dins tema i així em puc preparar el temari. A més d’explicar-me la programació, em deia quines eren les adaptacions per el nin amb necessitats, que sobre tot duia el mateix ritme però a ritme més lent  i reduint el nombre de frases de comprensió i de dictat.

La llengua castellana es una llengua més dins el centre es respecten totes les hores, quan toca castellà es fa Castellà, i cada setmana van alternat el deures i aquesta setmana es en català la redacció i la comprensió que fan a casa de deures al llarg dels dies, després ho fan igual però en castellà. Els nins xerren bé, però a vegades fan alguna "mallorquinada", es molt graciós perquè ells estan ben segurs. Però la professora fa l’explicació i xerra tota l’hora en castellà.

Al nin amb necessitat li costa més perquè em diu que aquesta llengua es molt difícil i es cansa d'aprendre tant, però te bastant de vocabulari.

La programació que hem duit a terme aquest mes ha estat sobre aquest temari i de tal manera com vos desenvoluparem més abaix.

COMPETÈNCIES

Competència en comunicació lingüística

- Es garanteix a través dels diferents continguts que es desenvolupen al llarg d'aquest tema.

Competència per aprendre a aprendre

- Relacionar cada definició amb la paraula adequada.

 Autonomia i iniciativa personal

- Exercitar l'empatia, identificar i expressar sentiments o emocions i relacionar-los amb paraules.

- Explicar vivències i experiències personals.

- Identificar gustos, preferències i interessos personals.

- Emprendre processos de decisió.

Tractament de la informació i competència digital

- Relacionar textos i imatges.

- Analitzar i identificar el contingut de cada imatge.

- Interpretar l'estructura i el contingut d'una taula de doble entrada.

- Aplicar senzills codis de colors per a establir classificacions.

- Identificar i seleccionar les paraules que completen uns mots encreuats.

Competència social i ciutadana

- Fomentar les relacions interpersonals.

- Utilitzar diverses fórmules per facilitar un comiat.

- Guardar silenci i demostrar atenció.

Competència artística i cultural

- Fomentar l'interès per conèixer el llenguatge del còmic.

- Desenvolupar l'habilitat i la destresa manual.

- Desenvolupar el gust i la capacitat de gaudir amb els acudits.

OBJECTIUS DIDÀCTICS

- Llegir i comprendre el contingut d'un text.

- Respectar les normes bàsiques per conversar i fer treballs en grup.

- Participar en un debat sobre les coses que ens fan feliços o ens disgusten.

- Utilitzar i escenificar diverses fórmules de cortesia per als comiats.

- Subratllar la resposta adequada en un qüestionari de comprensió lectora.

- Utilitzar de manera conjunta els adjectius qualificatius, els adverbis de quantitat i de temps.

- Relacionar diverses paraules amb sentiments d'alegria o tristesa.

- Classificar paraules per camps semàntics.

- Resoldre uns mots encreuats amb paraules que porten c, ch, g, j, ll i z.

- Expressar per escrit els sentiments.

- Memoritzar, assajar i explicar acudits.

CONTINGUTS

- Concepció del llenguatge com a instrument lúdic i de comunicació.

- Adequació del que s'expressa al context situacional ia la intenció prevista.

- Respecte per les normes bàsiques per conversar i fer treballs en grup.

- Participació en un debat sobre les coses que ens fan feliços o ens disgusten.

- Utilització i escenificació de diverses fórmules de cortesia per als comiats.

- Subratllat de la resposta adequada en un qüestionari de comprensió lectora.

- Utilització de forma conjunta dels adjectius qualificatius, els adverbis de quantitat i de temps.

- Correspondència entre diverses paraules i els sentiments d'alegria o tristesa.

- Classificació de paraules per camps semàntics.

- Resolució d'uns mots encreuats amb paraules que porten c, ch, g, j, ll i z.

- Expressió per escrit dels sentiments.

- Memorització, assaig i explicació oral d'acudits.

 CRITERIS D'AVALUACIÓ

- Observar si valoren el llenguatge com a instrument lúdic i de comunicació.

- Comprovar si s'adapten el que expressen al context situacional i a la intenció prevista.

- Constatar que respecten les normes bàsiques de l'intercanvi comunicatiu.

- Valorar la participació en un debat i l'argumentació de les idees proposades.

- Avaluar l'escenificació de diverses fórmules de cortesia per als comiats.

- Confirmar que subratllen la resposta adequada en un qüestionari de comprensió lectora.

- Assegurar-se que utilitzen de forma correcta els adjectius qualificatius, els adverbis de quantitat i de temps.

- Observar si relacionen diverses paraules amb els sentiments d'alegria o tristesa.

- Valorar la classificació de paraules per camps semàntics.

- Comprovar si saben resoldre uns mots encreuats amb paraules que porten c, ch, g, j, ll i z.

- Constatar que saben expressar per escrit els sentiments.

- Avaluar la memorització, assaig i explicació oral d'acudits.

Programació didàctica de català

Hola!

Això seria la programació que hem duit a terme durant aquestes setmanes, en una metodologia que s'ensenya a través d'un llibre i tot esta molt guiat. els nins van desenvolupant aquest objectius, a través del llibre de lectures, el quadernet d'activitats, i un dia a la setmana fan una redacció dins classe de qualsevol tema, després es fa u dictat amb abundancia de les normes ortografiques apreses i a més també fan una comprenció que es una fitxa que els i dona la profesora, tot esta molt sincronitzat. El que tenim en compte és:

COMPETÈNCIES

Competència en comunicació lingüística

– Es garanteix per mitjà dels diversos continguts que es desenvolupen en el decurs d’aquest tema.

Competència per aprendre a aprendre

– Emprar correctament els interrogatius.

– Escriure correctament paraules amb c, qu.

– Conèixer sinònims i emprar-los adequadament.

– Descobrir l’estructura d’una frase.

– Identificar les parts de què consta una cançó.

– Trobar el contrari d’una sèrie de paraules.

Autonomia i iniciativa personal

– Fer una descripció segons els nostres interessos.

– Descriure un personatge a partir de la pròpia creativitat.

Tractament de la informa-ció i competència digital

– Relacionar imatge i text en la comprensió d’una història.

– Entendre diàlegs i la informació que aporten.

– Seleccionar la resposta correcta entre múltiples que es presenten.

– Fer servir una fitxa o una taula per classificar informació.

– Unir les parts d’una frase per formar texts amb sentit.

– Identificar intrusos en una sèrie de frases.

– Cercar i trobar paraules en una sopa de lletres.

Competència social i ciutadana

– Ser conscients de la necessitat de menjar bé.

– Reconèixer la importància de l’amistat.

– Fer activitats en grup i consensuar la solució, escoltant els altres.

– Fer llistes treballant en parelles.

Competència artística i cultural

– Valorar la poesia com a forma de creació artística.

– Valorar diferents formes de creació plàstica.

– Conèixer la importància dels dracs per a la cultura catalana.

– Identificar les parts de què consta una cançó.

OBJECTIUS DIDÀCTICS

– Llegir texts narratius i entendre’ls.

– Comentar col·lectivament diverses situacions i relacionar-les amb les nostres experiències personals.

– Identificar coses que es poden trobar en un hort.

– Construir frases interrogatives i afirmatives, amb les fórmules adequades.

– Escriure correctament c o qu tenint en compte la vocal que ve després.

– Identificar paraules sinònimes i emprar-les amb propietat.

– Construir frases amb situacionals, i descriure un animal.

– Escoltar una cançó, entendre-la i respondre preguntes que hi fan referència.

– Escriure correctament paraules que duen s, ss, ç o c.

– Conèixer el significat de determinats refranys.

– Relacionar antònims i formar diminutius de certes paraules.

CONTINGUTS

– Lectura d’un text, contestant preguntes que hi fan referència.

– Comentari col·lectiu d’unes imatges, relacionant-les amb la nostra experiència.

– Identificació de coses que podem trobar en un hort.

– Compleció de frases amb pronoms interrogatius.

– Escriptura dels noms d’objectes que se’ns presenten, classificant-los segons que s’escriguin amb c o amb qu.

– Escriptura del nom de paraules que tenguin el mateix significat i classificació en columnes de paraules que volen dir el mateix.

– Observació d’una imatge i indicació del lloc en què es troben una sèrie de coses.

– Elaboració col·lectiva de la descripció d’un animal, mirant com és.

– Unió de les frases que han aparegut en un poema, per tal de reconstruir-lo.

– Identificació de les frases que no són de la cançó que hem escoltat.

– Pintat de cadascuna de les parts d’una cançó, a partir de les indicacions.

– Cerca en una sopa de lletres dels noms de certs objectes, classificant-los segons que s’escriguin amb s, ss, ç o c.

– Relació de refranys amb els significats corresponents, i formació de diminutius.

– Compleció de llistes distribuint-nos per parelles i elaboració d’una nova cançó amb una sèrie de paraules.

– Invenció de cançons a partir de músiques que ja coneguem.

CRITERIS D’AVALUACIÓ

– Assegurar-se que llegeixen un text i n’entenen el sentit contestant preguntes que hi fan referència.

– Veure si fan preguntes amb els interrogatius adequats.

– Verificar que completen paraules amb c o qu, segons la lletra que hi hagi darrere.

– Esbrinar si dedueixen la norma relativa a l’escriptura de c o qu.

– Valorar que escriuen correctament s, ss, c o ç.

– Analitzar si saben utilitzar correctament els situacionals, a partir de l’observació d’un dibuix.

– Verificar que relacionen entre elles paraules que siguin sinònimes. 

Entrevista a la directora del centre

Hola!

La meva opinió sobre l'entrevista a la directora del centre es que ma agradat molt. Ha xerrat amb jo com si fos una professora més del centre, m'ha explicat tot el que fa al centre i que es necessita per dur-lo endevant, que pareix que no, però hi ha moltes coses a fer perque el centre funcioni de forma correcta. Tenia moltes ganes de fer aquesta entrevista per veure aquest punt, de la documentacio del centre perque es veu clarament que queda dins les mans de l'equi directiu. Ma fet veure que un centre te moltes coses que organitzar, son molts de papers que han de dur al dia perquè el centre vagi endavant. He pogut descobrir que un director te moltes responsabilitats, es una feina un poc dura.

En el centre han esta molt aguts ens han tractat molt bé es han donat tot la informació necessària per poder elaborar la memoria, que necessitam fer una vegada hem fet les practiques al centre. Mitjançant aquest entrevista m'ha fet veure que no es fàcil com jo pensava, has d'estar ben organitzat per poder dur a terme tots el claustres, reunions i que sobre tot has de ser una persona flexibles, que  t'adaptis a les coses i has de saber ser una persona que escolti. En aquest centre la directora em va dir que perquè hi havia molta bona fluïdesa, estaien organitzats per comissions perquè  així no era necessari que la directora hagués d'organitzar totes les coses que es duen a terme al centre.

L'entrevista m'ha  fet reflexionar sobre la meva opinió que tenia sobre un centre, pensava que no hi havia tants de papers per organitzar, pero no es així, s’han de elabora el PEC, PAC, PAG i la memòria per veure els projectes que s’han duit a terme durant l’any. A més aquest any s'ha de fer el projecte til, que si no es aceptat hauran de fer-lo durant el més de juliol i esteia bastan preocupada, però ja el tenen avançat, es per que els acepetin perque hi han fet molta feina. He tengut el plaer de assistir a diferent claustre i he vist amb el meus propis ulls que una vegada tenen tot en el document han de modificar diferent punts perque no són aprobats per la resta del professor, necessiten tenir paciencia ja que el claustre du molt de si, hi ha moltes opinions i totes són respectades i s'han d'escoltar i si es necessari s'ha de modificar el document perque així amb votacions s'acepti.

Amb aquesta entrevista he pogut treballar molts de punts que hem practicat ha classe, com tots els documents que s’ han d'elabora i les he pogut veure per dins, sobretot el pec que es un document molt complet.

Activitat duita a terme

Hola!

L'altre dia vos explicava quina seria la meva activitat que duria dins l’aula quan vendria el tutor de la UIB i jo havia de fer la classe.

Avui he tingut el plaer de poder-ho fer i estic contenta per la manera que m'ha sortit, els nins s’han portat molt bé i m’han ajudat a desenvolupar les activitats. He estat una hora i mitja amb els nins desenvolupant la meva activitat del trivial, con que he vist que tenia temps he fet l’activitat de definir-te amb una paraula, una cosa bona i una altre dolenta he començat jo i aquesta classe es molt participativa i ha donat molt perquè s’han definit i esforçat molt. Perquè de tot duna tenien vergonya.

El que més m’ha cridat l’atenció es el nin que té autisme, casi mai participa i esta callat, però jo le fet partícip de l’activitat i a davant tot s’ha definit com un més, es una activitat que et dona molt a fer, perquè ells mateix ho afirmen i moltes vegades volen dir alguna cosa positiva del company quan el veuen que no es molt positiu amb ell mateix. És definien de manera, que eren alegres, divertits, que ajudaven als altres, i les coses negatives es definien com a mentiders, que s’enfadaven molt ràpid, que s’enfadaven amb els germans, han participat molt activament els ha agradat molt aquesta activitat. Jo després els he dit el que trobava d’ell que eren molt bon nins, que m’ajuden sempre i que a vegades em fan cridar i tots m’han volgut dir alguna cosa, molts m’han definit com alegre, divertida, simpàtica, que sempre els ajut i som molt bona dona, això es el que m’ha fet més gracia, perquè tots ma veuen com una dona perquè ma comparen amb la tutora. Aquestes activitats són molt inclusives perquè he pogut veure amb els meus propis ulls que si li dones confiances al nin amb necessitats i estant amb ell pots fer el que te proposis perquè ells ho fan i els veus contents.

Veure que els nins han passat una bona estona i han après a escoltar els altres i ajudar-se una els altres per així aconseguir punts, els joc del trivial li ha servit per repassar el temari que han fet durant el curs perquè estaia basat al seu nivell.

Fer aquestes activitats i veure que els nins te responen perfectament i es preocupen per tu, si s’han portat bé, que només volien fer bonda perquè el meu profesor em poses bona nota, et fa pujar l’autoestima i no deixar de fer feina i pensar amb ells perquè puguin fer activitats lúdiques perquè puguin anar aprenguent.

Actividad didàctica duita a terme dins l'aula

Hola!

Tema: Trivial.

1. Justificació

La meva activitat didàctica va dirigida als alumnes de segon B del col·legi Joan Mas de Pollença. Aquest centre té una metodologia molt variada, per tal d’aconseguir fer feina per competències i per fer possible la filosofia del centre, que és deixar pensar als alumnes i que hi hagi molta participació, a part de que les coses surtin d’ells sempre que sigui possible.Per això pens que l’activitat que he escollit de fer un trivial i tractar les sis matèries( català, castellà, matemàtiques, medi, anglès i plàstica) que realitzen en dona molt de joc per que alumne participi. El que pretenc és que, a part de contestar les preguntes sàpiguen pensar i recordar el temari que han fet durant el curs, perquè el servirà per aprendre i recopilar la informació apressa i que no treballen de manera individual ja que necessiten l’un de l’altre per poder recordar-se totes les preguntes que realitzaran ja que si la responen de forma coherent i correcta tindran una recompensa.

El trivial esta compost per 240 preguntes en total hi ha 40 preguntes per matèria, són preguntes molt senzilles que tracten el continguts que han desenvolupat durant el curs. Per exemple: l’elefant es un animal? A)domèstic B)salvatge

Es un activitat lúdica i divertida per els nins ja que passa un moment agradable i a la vegada estan aprenguent coses.

           

2.Objectius

OBJECTIUS GENERALS

Participar activament en activitats de grup, desenvolupant habilitats socials que condueixin a l’adopció d’un comportament responsable, constructiu, solidari i dialogant, respectant els principis bàsics del funcionament democràtic.

·    Identificar, plantejar-se i resoldre interrogants i qüestions relacionades amb  elements significatius de l'entorn, utilitzant estratègies de recerca i tractament  de la informació,formulació i comprovació de conjectures, exploració de  solucions alternatives i reflexió sobre el propi procés d'aprenentatge, utilitzant  també les competències comunicatives pròpies de l’àrea (descripció,  explicació, justificació, interpretació i argumentació).

OBJECTIUS ESPECÍFICS
Conèixer l’aprenentatge durant el curs de les diferents matèries.Valorar els seus coneixements.Respectar les normes del joc.Respectar els torn de paraula i l’opinió dels altres.

3. Competències bàsiques.

La  competència en el coneixement i la interacció amb el món físic perquè el nin sàpiga definir problemes, considerar solucions possibles, elaborar estratègies, dissenyar petites investigacions, analitzar resultats i comunicar-los.

La competència en el tractament de la informació i competència digital, l’augment significatiu de la riquesa del vocabulari específic.La competència cultural i artística, perquè el nins hauran de saber quines són les figures geomètriques perquè les hauran de representar i saber la informació dels pintors que han aprés.L’autonomia i iniciativa personal, ja que ensenya a prendre decisions des del coneixement de si mateix. La competència per aprendre a aprendre, reflexió sobre allò que s’ha après, com s’ha après i l’esforç que ha fet el nins.La competència matemàtiques, perquè hauran de resoldre problemes que es poden trobar dins els seu dia per exemple quan van a comprar i que els i tornin be el canvi i per això necessita saber fer el problemesCompetència lingüística: perquè han descriu i llegir per poder desenvolupar el joc i es necessari entendre i comprendre per poder realitzar-lo.Competència social i ciutadana: han de col·laboren uns amb els altres per arribar a l’objectiu de respondre la pregunta i per això s’han de posar d’acord perquè es de resposta única i necessiten organitzar-se entre ells.

4. Continguts

CONTINGUTS GENERALS
Identificació del funcionament i de les característiques del joc.Descripció de les característiques del joc.Desenvolupament del joc per aconseguir l’objectiu final d’aconseguir totes les sis   matèries, amb forma de quesito.Desenvolupament de la iniciativa i adquisició de criteris personals en la presa  de decisions, grupals i individuals, valorant les conseqüències i adquirint  autonomia en la planificació i en l’execució d’accions i de tasques.

CONTINGUTS ESPECÍFICS

• Identificació de les característiques i funcions dels joc
• Reconeixement de la importància del les normes del joc per així du-lo a terme
• Coneixement previs de les diferents matèries curriculars que hi ha el joc

5. Criteris d’avaluació.

GENERALS

·  Presentar informes, utilitzant suport paper i digital, sobre problemes o  situacions senzilles, recollint informació de fonts diverses (directes, llibres, Internet), amb un pla de treball i expressant conclusions.

ESPECÍFICS
Saber contestar la pregunta correctament.Explica la funció de cada òrgan i els relaciona dins l’aparell digestiu.Reconeix les diferents preguntes saber destacar-la que hi ha diferents matèries i han de saber contestatReconèixer les normes del jocParticipa activament en el treball de grupTreballa activament en el seu propi coneixement.

5. Sistemes d’avaluació. 
El procés d’aprenentatge serà evaluat de manera continua. L’avaluació serà individual i a la vegada grupal perquè s’avaluaran el progrés i les capacitats de cada alumne. A més, serà continua per veure les actituds i aprenentatges. S’avaluarà el treball en grup i el respecte cap els companys i les seves aportacions. 

6. Sessió

Aquestes sessions es duran a terme durant una hora lectiva dels nins mentres el tutor de practiques de la UIB vengui a fer la visita el centre es realitzarà amb els nins i fora la tutora estaré tota sola.

a. Objectius específics de la sessió: Saber entendre el joc i poguem jugar en fluïdesa i sigui una aprenentatge significatiu per el nin, perquè repassarà el temari duit a terme durant el curs. Respectar el torn de paraula de cada company, participar de forma activa.

b. Continguts específics de la sessió: Reconeixement de la importància de la les coses que han aprés que el dia de dema poden ser útils i necessaris per a ells.
Posa en prova els nostres coneixements.

c. Contribució a les competències bàsiques: 

-Competència per aprendre a aprendre.

-Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic.

-L’autonomia i iniciativa personal.

-Competència matemàtica

-Competència lingüística

-Competència cultural i artística

-Competència social i ciutadana

d. Durada: 60 minuts

e. Material: Serà un trivial elaborat per jo mateixa en un cartolina i un seguit de targetes de diferents colors que representa cada matèria, un dau, unes fitxes per anar moguent per damunt el tauler i un quessitos.

f. Desenvolupament de la sessió: Començaré la sessió explicant en que consisteix el trivial que consisteix en respondre al màxim nombre de preguntes possibles sobre temes molt variats, classificats per colors.

Explicaré que per jugar al Trivial, necessitarem un tauler, daus i diverses fitxes, que emplenarem amb els "quesitos" de colors que anem aconseguint després de respondre a les preguntes de les caselles destacades. Si caiem en una casella no destacada i vam encertar la pregunta, seguirem tirant fins caure en una destacada, si fallem el torn passarà a un altre jugador. Els colors dels formatgets són:

-          Lila: coneixement del medi.

-          Verd: castellà

-          Groc: català

-          Blau: matemàtiques

-          vermell: plàstica

-          Taronja: anglès

Quan un jugador aconsegueixi els sis "quesitos" optarà a la casella central, on ha d'encertar la pregunta per guanyar.

Una vegada explicat el joc faré grups de cinc persones segons la manera que seuen per estar col·locats de manera més junta per consultar antes de respondre la pregunta.

Una vegada tenim els grups fets comencem a jugar i intentar aconseguir els sis “quesitos”  el que guanyin, tindran una recompensa.

g. Activitats d’avaluació: Faré l’avaluació continua durant la sessió com van  participant i contestant les preguntes.
Ja que el que tingui més punts i “quessitos” obtindrà una recompensa. 

La metodologia de l'aula

Hola!

Els nins tenen diferents materials encara que realitzen moltes fitxes que són elaborades per la tutora. Tenen diferents llibres que són:

- Català: tenen un llibre de lectures de xau, Vicens Viveç i 3 quadernets d’activitats xau.

- Castellà: tenen un llibre de lectures, el arca de los cuentos, Vicens Vives.

- Matemàtiques: tenen 3 llibres un per trimestre, una a una de Anaya.

- Medi: treballen sense llibre.

- Angles: tenen 2 llibres un de gramàtica i altre de activitats.

- Música: tenen 1 llibre.

A més a la classe tenen un fitxer a la classe per posar les feinetes, una capsa amb uns quadernets per fer  dictats de català i una altre amb els quaderns dels dictats amb castellà. Una carpeta de baix la taula per posar les feinetes de plàstica i una altre per les feinetes de medi. També tenen una carpeta per endur-se’n els deures a casa.

La feina de classe esta organitza que de tal manera que els nins facin totes les hores que tenen assignades al currículum sense deixar res per fer, si es necessari no se dur sempre l’horari si no que el van variant perquè el nin acabi de fer el que l’interessa.

Apart de seguir les lectures i els exercicis, cada setmana a classe fan un dictat en català i un en Castellà. Una comprensió escrita en català i una en castellà i una expressió escrita en català i en castellà.

De matemàtiques a part del llibre també fan fitxes per repassar el càlcul i els problemes. Cada dia hi ha temps per demanar les taules de multiplicar i si no son ells mateixos que ho demanen si la mestre no i pensa.

Ha medi han fet tres bloc un per trimestre. Han fet feina i duen el material de casa i investiguen un poc per poder elaborar murals. Primer partim dels coneixements previs de l’alumne que te sobre el tema, els nins duen el material de casa com a llibres, radiografies i així van explicant el temari amb observacions directes, també van a hort. Explica el temari com si fos un conte  i desperta l’interès del nin. Els temes que han fet són:

·         El cos humà

·         Els animals

·         Les plantes

De plàstica sobretot es treballa art, s’estudia almenys un pintor famós per trimestre, es tracta la vida i les obres més famoses del pintor. També fan alguna manualitat o taller de cuina. Els pintors que faran al llarg del curs són:

·         Kandinsky

·         Dionis Bernnassa

·         Renoir

Els nins tenen deures però no tots els dies de la setmana si no que estan organitzat de tal manera que facin un poc de tot. Els dilluns solen emportar-se una fitxa de matemàtiques, el dimecres una comprensió lectora en castellà i els divendres una expressió escrita en català. Però la mestre va alternant amb la comprensió i la expressió si una es en castellà altre serà en català i la setmana que ve serà al reves la que era en castellà serà en català i altre també serà a l’inrevés.

L’aula esta distribuïda amb diferents racons, hi ha la biblioteca consisteix en que el nin que han acabat les feinetes poden anar a llegir un llibre i el préstec de llibres que consisteix en endur-se’n un llibre a casa per llegir i fer una fitxa resum, el tornen i en poden agafar un altre.

També hi ha diferents racons distribuït per la classe per quan han acabat les feinetes. Trobem:

·         Un ordinador

·         Jocs de matematiques

·         Puzles

·         La biblioteca

Comencen explicant el cap de setmana i les vivències, perquè els resulta més familiar. Després descripcions de coses que veuen d’un company o els seus familiars. Després narracions inventades. El darrer trimestre fan la carta als seus familiars, ho fan tot l’escriuen, compren el selló, el sobre i l’envien per correu i arriba a cada . també introdueix el diàleg i els dimecres amb el diari escullen una noticia la comenten i en fan una ells sobre el que han llegit. També fan el mateix amb el conte primer el llegeixen i van fent preguntes durant la lectura, escriuen el que  se’n recorden. També amb el conte el que es fa es que cada nin en llegeix un a casa i després el conta a la resta de companys.

Tots això ho fan tant amb la llengua catalana com la castellana.

Els  dictats es fan de dues manera, poden ser preparats que ho repassen tot junts i desprès les dicta el tros que han fet tot junts o un dictat de frases que la mestre escull alatzà.

Quan comença una lectura pots comentar  la hipòtesis de que anirà o comentar el títol. Quan s’ha llegit el conte se demana quin final posarien ells.

No nomes se treballa la ortografia natural si no que també la convencional, amb l’ajuda visual, amb cartells i repeticions

L’avaluació serà formativa, global i continua. Parteix d’una observació inicial del que saben. L’avaluació sera individualitzada etenent les necessitats de l’alumna. La informació es recollirà mitjançant observacions directes, anotacions puntuals i petites proves per saber el progrés de l’alumna. A final de curs tindran en compte l’avaluació sumativa per tal de avaluar el progrés que han fet els alumnes.

El que fan per respectar la educació per la salut tenen un requisit per dur el dia de la setmana per berenar els dilluns i dimecres fruita. El dimarts derivats de peix o carn, el dijous derivats de llet i el divendres el que ells vulguin sense que duguin bolleria.