Archivo del blog

martes, 30 de abril de 2013

Obra de teatre

Hola a tots!

Aquesta setmana estaiem representant l’obra de teatre que han fet els nins.
Aquesta obra esta creada pels propis nins, varen decidir els personatges i el diàleg que volien representar, jo quan vaig arribar ja la tenien montada i repartits els personatges, però hem anat introduint petits detalls com la música i els hi a agradat molt, perquè els i dóna molta diversió a l'obra.
Els nin la varen representar per els pares el divendres decavespre, i varen fer les disfresses, els pares estaien molt contents i orgullosos del seu fill.
La mestra perquè actuacin tots va fer tres grups, que representaven la mateixa obra però anaven alternant els personatges, encara que tots sabien l'obra de teatre del principi al final.
Anaven tots disfressat molt graciosos, les mares s’han involucrat molt per poder donar color a l’obra.
Aquesta setmana dilluns i dijous durant dues hores hem representat l’obra per tota l’escola, els nins els ha agradat molt perquè és senzilla però els disfresso, la musica i l’actuació dels nins es genial, són deu minuts molt entretinguts, perquè són personatges com una princesa, Princep, dinosaure, drac, mac, una bruixa una fada, són personatges fantàstic amb un diàleg popular mallorquí típic dels nins.
Aquesta obra la fan tots els nins menys el nin autista que no va voler participar, perquè això d’estar en públic no li agrada i si l'obligués a fer les coses no vol venir escola. La mestra ho va intentar que fes un personatge que digues una frase però ell no va voler. És un nin que quan diu que no es que no i costa molt donar-li entendre que ho ha de fer i sobretot si es en públic, no li agrada que el mirin i que l'atenció se centri amb ells. Ell només les mira.
Els nins estan molt content de haver fet l'obra i haver-la representada als nins de l'escola, perquè havien fet molta feina.

domingo, 28 de abril de 2013

Programació didàctica


Coneixem les plantes

Introducció
Aquest tercer trimestre, feim el projecte de les plantes, introduïm el tema amb el que ja sabem i a poc a poc anirem introduint les plantes aromàtiques, que aprofitarem i anirem a l'hort per observar-les detalladament i poder investigar i manipular-les, a més férem una petita descripció per planta diguent on es situen, quines característiques tenen, per que serveixen, que fan amb elles i tot el que sorgeixen. Estudiarem el moraduix, el romaní, la camamil·la i la menta, aquesta de manera més detallada, però hi ha altres que les hem anomenades i els nins les coneixen perquè les tenen a casa i els i resulta familiar. 
Tenim en compte totes aquestes competències, objectius i continguts i criteris d'avaluació que detallaré més a baix.


Competències
Coneixement i interacció amb el món físic
– Es garanteix a través dels diferents continguts que es desenvolupen al llarg d'aquest tema.
Competència social i ciutadana
– Descobrir i valorar la funció social dels parcs.
– Veure la necessitat col·lectiva de tenir cura de les plantes per millorar l'entorn.
– Valorar com les persones s'adapten a la societat i les seves circumstàncies.
Tractament de la informació i competència digital
– Reconèixer l'ordre propi d'un procés.
– Usar un codi determinat per classificar elements i distingir opcions correctes i incorrectes.
– Classificar elements amb l'ajuda d'una taula.
– Utilitzar la tècnica del subratllat per triar opcions correctes.
Competència en comunicació lingüística
– Treballar l'expressió oral comentant imatges i responent preguntes.
– Ampliar el vocabulari relatiu a les plantes.
– Millorar l'expressió escrita escrivint texts i respostes.
– Millorar la comprensió escrita amb la lectura de texts expositius i instructius.
– Familiaritzar-se amb diversos significats figurats de les paraules.
Competència per aprendre a aprendre
– Consolidar l'ortografia amb l'escriptura.
– Retenir vocabulari situant les parts d'una flor en un dibuix.
– Identificar característiques de plantes distingint frases correctes i incorrectes.
– Completar activitats d'una manera ordenada i eficaç seguint unes instruccions.
Competència artística i cultural
– Reflectir plàsticament la realitat acolorint elements.
– Representar plàsticament la realitat mitjançant el dibuix d'una flor.
Autonomia i iniciativa personal
– Manifestar hàbits i preferències personals.
– Conscienciar-se de la pròpia capacitat d'adaptació a noves situacions.
– Responsabilitzar-se de la cura de les plantes d'un planter.
Competència matemàtica
– Aplicar bé el concepte de quantitat en la distinció una/moltes.

OBJECTIUS DIDÀCTICS
– Comentar col·lectivament diversos aspectes relacionats amb les plantes.
– Distingir entre éssers vius i objectes inerts.
– Identificar el cicle vital dels éssers vius.
– Reconèixer les parts de la planta, les seves característiques, la seva funció i els productes que n’obtenim.
– Distingir entre plantes silvestres i plantes cultivades.
– Reconèixer la diferència entre les fulles caduques i les fulles perennes.
– Classificar les plantes en arbre, arbust i herba.
– Classificar els fruits segons que siguin carnosos o secs i segons la llavor.
– Reconèixer els recursos adaptatius de les plantes al seu entorn.
– Construir un viver, plantar llavors i tenir cura de les plantes que hi creixin.


CONTINGUTS

– Observació d'imatges i comentari col·lectiu d'aspectes relacionats amb plantes.
– Distinció d'éssers vius i objectes inerts mitjançant la classificació d'elements.
– Reconeixement del cicle vital de les plantes.
– Identificació de les parts d'una planta mitjançant texts i imatges.
– Distinció i identificació de plantes silvestres i plantes cultivades.
– Resolució de diverses activitats sobre les parts de les plantes.
– Observació de les rels, de les seves característiques i de la funció que tenen.
– Identificació de la tija d'una planta, de les seves característiques i la seva funció.
– Descobriment dels sentits figurats del nom d'algunes parts de la planta.
– Identificació de les branques i de les fulles i de la seva funció.
– Observació en imatges i reconeixement de les formes de les fulles.
– Distinció entre fulles caduques i fulles perennes.
– Compleció d'un petit text sobre les característiques d'una alzina.
– Lectura d'un text i caracterització de les flors, els fruits i les llavors i la seva funció.
– Situació de les parts de la flor en un dibuix i acoloriment d'una flor.
– Dibuix de la flor preferida i classificació en una taula de fruits segons la llavor que tenen.
– Reconeixement dels recursos adaptatius de les plantes al seu entorn.
– Construcció d'un viver, plantació de llavors i cura de les plantes.

CRITERIS D'AVALUACIÓ
– Observar que saben veure la diferència entre éssers vius i objectes inerts.
– Comprovar que identifiquen el cicle vital dels éssers vius.
– Constatar que reconeixen les parts de la planta, les seves característiques, la seva funció i els productes que n’obtenim.
– Verificar que veuen la diferència entre plantes silvestres i plantes cultivades.
– Comprovar que reconeixen la diferència entre fulles caduques i fulles perennes.
– Observar que distingeixen les diferències que hi ha entre l'arbre, l'arbust i l'herba.
– Veure que classifiquen els fruits segons que siguin carnosos o secs i segons la llavor.
– Comprovar que reconeixen els recursos adaptatius de les plantes al seu entorn.


martes, 23 de abril de 2013

Programació didàctica de matemàtiques

INTRODUCCIÓ
Aquesta programació didàctica tracta sobre els diferents continguts que es duran a terme al tema 9 que veuran els meus nins de classe. Aprofito per fer les programacions del meu grup que em serviran per més endavant i veure si ho puc dur a terme.
Aquest tema tracta de que el nin ha de saber llegir i escriu el nombres fins a mil, saber la taules de multiplicar del sis i del set, per poder saber fer multiplicacions de dues xifres per un nombre, conèixer les mesures de capacitats, representar pictogrames, i identificar el cercle i la circumferència. A més de saber resoldre problemes i càlcul mental.

COMPETÈNCIES BÀSIQUES
- Matemàtica.
- Comunicació lingüística.
- Aprendre a aprendre.
- Autonomia i iniciativa personal i competència emocional.
- Coneixement i interacció amb el món físic.
- Social i ciutadania.

OBJECTIUS
1. Llegir, escriure i descompondre correctament els nombres del 900 al 999.
2. Memoritzar la taula del 6.
3. Memoritzar la taula del 7.
4. Calcular multiplicacions de nombres de dues xifres per un nombre d’una xifra.
5. Conèixer i utilitzar les mesures de capacitat: el quart de litre.
6. Llegir i interpretar gràfics de pictogrames.
7. Identificar cercles i circumferències.
8. Resoldre problemes de dues operacions amb unitats de capacitat.
9. Resoldre operacions de càlcul mental.

CONTINGUTS TEMPORALITZATS
Segona i tercera setmanes d’abril.
- Lectura, escriptura i descomposició dels nombres del 900 al 999.
- Taula del 6 i taula del 7.
- Càlcul de multiplicacions sense dur-ne.
- Mesures de capacitat: quart de litre.
- Gràfics de pictogrames.
- Cercles i circumferències.
- Problemes de dues operacions.
- Càlcul mental.

CRITERIS D’AVALUACIÓ
1.1. Llegeix, escriu i descompon els nombres del 900 al 999.
2.1. Memoritza la taula del 6.
3.1. Memoritza la taula del 7.
4.1. Resol multiplicacions amb nombres de dues xifres per nombres d’una xifra.
5.1. Coneix i utilitza les mesures de capacitat: quart de litre.
6.1. Llig i interpreta gràfics de pictogrames.
7.1. Discrimina cercles i circumferències.
8.1. Identifica i escriu les dades d’un problema.
8.2. Soluciona problemes senzills de dues operacions.
8.3. Expressa correctament la solució del problema.
9.1. Resol operacions de càlcul mental.

MÍNIMS EXIGIBLES
- Llegeix, escriu i descompon els nombres del 900 al 999.
- Memoritza la taula del 6.
- Memoritza la taula del 7.
- Coneix i utilitza les mesures de capacitat.
- Identifica cercles i circumferències.
- Soluciona problemes senzills.
- Expressa correctament la solució del problema.
- Resol operacions de càlcul mental.

METODOLOGIA
Per a la presentació dels  continguts, es treballarà en gran grup, fomentant la participació de tots els alumnes. Utilitzar l’àbac i els blocs multibase per a les descomposicions en centenes, desenes i unitats.
Una vegada explicat el concepte, cada alumne continuarà treballant de forma individual per aconseguir interioritzar i refermar els continguts.
Treballar distintes estratègies per memoritzar les taules. Amb cançons, rimes, jocs interactius, visualització de targetes... Seguir les passes: 1r Unir els resultats a la taula ordenada. 2n Unir els resultats a la taula desordenada. 3r Escriure els resultats en la taula ordenada. 4t Escriure els resultats en la taula desordenada. A més ja en tene molt de sabudes perque sempre el que fan es girar le multipicació si s'els presenta alguna dificultat.

MATERIALS CURRICULARS I ALTRES RECURSOS DIDÀCTICS
- Llibre de l’alumnat.
- Llibre digital.
- Quadern 3 d’activitats de matemàtiques.
- Àbac i blocs multibase.

- Targetes de taules.
- Recursos didàctics en la página web www.anayadigital.com.

PROCEDIMENTS I INSTRUMENTS D’AVALUACIÓ
- Activitats d’autoavaluació corresponents a la unitat.
- Prova d’avaluació corresponent a la unitat.
- Seguiment de l’avaluació contínua en el registre.

SISTEMA DE QUALIFICACIÓ
-Valoració anotada pel professor segons com ha desenvolupat el temari després de haver acabat el tema.

-Ha més hi haurà un examen amb acabar el tema que consta de 10 preguntes i cada una tendra una qualificació d'un punt, que hi haurà un exercici de cada contingut del tema

PROGRAMA DE RECUPERACIÓ
- Quadern d’activitats 3r trimestre.
- Activitats de reforç de la proposta didàctica.
- Fitxes de reforç adjuntes a la unitat.

MESURES D’ATENCIÓ A LA DIVERSITAT
- Activitats de reforç i d’ampliació per a cada pàgina doble de la proposta didàctica.
- Activitats de reforç i d’ampliació adjuntes a la unitat.
- ADI adjuntes a la unitat.
- Lectura del mapa conceptual.

ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES I EXTRAESCOLARS
- Elaborar un gràfic de pictogrames: infants que participin en les diferents activitats extraescolars.
- Cercar fotos o imatges on apareguin cercles i circumferències i dur-les a classe.
- Cercar cercles i circumferències en quadres de Miró, Picasso, etc.

FOMENT DE LES TIC
- Ús del llibre digital per realitzar les activitats d’aquesta unitat.
- Ús dels complements digitals del llibre disponibles en la pàgina web www.anayadigital.com.

TEMES TRANSVERSALS
Educació per a la igualtat de sexes: apreciar el treball realitzat per qualsevol persona, sense discriminació per sexe.
Educació moral i cívica: interès per participar en activitats de grup i prendre consciència de les diferències entre els companys valorant totes les seves aportacions. Valoració pel treball net i ben presentat.

lunes, 22 de abril de 2013

Reflexió sobre el suport i un pla de millora


Hola a tots!
Aquets dies he estat pensant sobre el suport que rep la classe. La meva opinió sobre el suport és que està ben organitzat, durant el dia sempre hi ha una mestre de suport. La meva opinió es que el nin tenen massa hores de suport i arriba a ser un poc embullós, però es veu clarament que aquest col·legi dur anys de rodatge i  funciona molt bé. El que hem de pensar és que els ajudem perquè tenen dues mestres dins l’aula i poden rebre suport tots. Però hi ha dies que aquest suport és converteix en personalitzat per els nins que els i costa més, aquets dies són les hores de suport que dona la tutora de l’altre curs 2nA, jo amb aquest suport no i crec perquè fan el mateix però en aules separades i encara que no ho fan per mal cada mestre té la seva metodologia per explicar i si la tutora explic alguna cosa ells no i són, que normalment no ho fa, fan les mateixes activitats. Després les altres hores de suport que ve la mestre d’educació física i anglès m’agrada més perquè estan dins l’aula i van resolguent els dubtes que surten, encara que en les hores de català fan grups amb els nins d’incorporació tardana i perfeccionen el català i castellà. Tampoc no m’agrada perquè pareix que els nins no ho veuen i si que ho veuen.
En cas del nin amb autisme aquestes hores que rep de AL i PT no i estic d’acord perquè no és inclusió, per a ell si que li va bé perquè dins l’aula no es mou ni participa i quan va amb elles si que interactua canvia un poc la manera de ser, que jo ho he vist, però no estic d’acord aquest nin podria estar dins l’aula amb elles i anar fent el mateix, perquè fan les activitats que li manda la tutora, però ha vegades fa exercici de companyarisme i d'iniciativa. Desprès les hores de l’ATE que ve dins l’aula estic d’acord perquè ell esta amb els nins i ella l’ajuda a resoldre els seus dubtes i li torna a llegir i a dir les coses que a dit la tutora perquè pareix que no esta dins la classe i està en tot.
La meva opinió sobre aquest cas, és que aquest nin està molt ven organitzat i rep el suport necessari encara que no és el més adequat, però l’ajuda molt en la seva manera de ser perquè si no tantes hores sense xerrar arribaria estar frustrat i així en la mestres de suport xerra i veus que ha entès les activitats perquè no diu res quan hi ha tot els nins, no participa, és cohibeix, perquè no li agrada relacionar-se.
La meva opinió que ja he anat diguent a mesura que he desenvolupat l’organització del suport, és que ja que hi ha l’oportunitat de tenir tantes hores de reforç sigui més inclusiu, que aquesta classe té un nivell molt igual i ho poden fer sense cap problema. Més de fer grup es que vaguin interactuant la mestre amb la mestre de suport un dia explica una i altre fa de suport i a l’inrevés. Perquè als nins també els hi agrada que la seva mestre sigui qui els ajudi i no sempre la mestre de suport i que siguin el mateix, perquè tots els i agrada demanar i volen anar amb la mestre de suport. Si fan grups haurien de ser grups heterogenis que hi hagués nins de nivell més alt i més baix que no sempre els mateixos perquè això també els pot ajudar aquets nins, tant uns perquè perfeccionen les coses que saben i els altres els i puja l’autoestima perquè veuen que no sempre són ells els que els i costa més que van a fer suport. Hi hauria un clima de companyarisme millor i potenciarien les facultats de tot els nins, ja que tenir dues mestres dins la classe facilita molt la feina i pots fer coses molt divertides perquè aprenguin.
Amb el cas d’autisme el que  feria és que ja que el nin no se relaciona amb els companys feria activitats conjuntes amb l'ajuda tant de AL, PT i ATE, així el nin se relacionaria i pot ser que s’obrís molt perquè sempre esta acostumat estar totsol, ja que la seva dificultat el caracteritza per no relacionar-se amb els companys. Es un nin molt intel·ligent i si el que fans es que potencia les seves facultats, seguiria amb aquest ritme no amollant perquè escriu molt bé i les matemàtiques també les fa molt bé, ja sap la taula del 5 i ja sap fer restes duent. Però jo no el trauria tant de classe perquè ell vol estar allà i podrien ser les mestres qui se desplacessin perquè quan ve la de ATE es ta molt content, però jo feria, activitat amb la classe conjunta per que aquest nin pogués tenir més relacions, perquè ara es petit i tots els nins l’estimen molt i volen jugar amb ell però pot ser que quan més gran no vulguin saber res i tengui més dificultats, que no crec que sigui així perquè estan molt per ell. Aquest fet que fa que tengui aquesta dificultat el nin ho sap i ell mateix diu que és de mel i sucre encara que les mestres no li diuen i fa el mateix que els altres però ell sap que es diferent.
La meva opinió i ja per acabar, és un poc difícil però no impossible perquè intenten fer el millor per el nins,encara que tenguin molt d’anys de rodatge van innovant però a poc a poc. Perquè era un centre de suport que sempre treien els nins i a poc a poc es més inclusiu té diferents metodologies per poder acceptar i involucrar els nins amb dificultats, perquè tot nins són capaços de seguir els objectius i cadascú amb el seu ritme i això l’escola i la tutora de l’aula ho tenen ben present.

miércoles, 17 de abril de 2013

Setmana cultural dels germans Grimm


Hola  a tots, aprofitant que dia 23 d’abril es el dia de sant Jordi, aquesta setmana l’hem dedicada als germans Grimm que celebren el bicentenari de la publicació del seu primer llibre.
Els germans Grimm eren dos, que es dedicaven a recollir les llegendes i les rondalles i contes que se contaven per la ciutat i pobles i així quedaven recollit en un llibre i podien passar de generació en generació.
Per els nins ha estat molt divertit i lúdic perquè han descobert que la majoria dels llibres que llegeixen són dels germans Grimm. Per exemple: mulan, les set cabretes, el sastre valent, venta focs, la bella dorment... tenen molt de contes. També hem xerrat de la seva vida i han investigat molt per saber d’on eren, si tenien fills, si eren morts...
Dimecres varem anar les dues primeres hores a veure la pel·lícula rapunzel, jo no havia tingut el plaer de veure-la, però m’ha agradat molt, els nins varen passar una estona entretinguda i varen riure molt, desprès a classe la varem comentar.
També hem fet una punt de llibre i hem contat el conte de Juan el listo que els hi va agradar moltíssim, perquè ha la classe el nom Joan ni hi ha molts i els i feia molta graciés.
Ha estat una setmana cultural molt completa ens hem envoltat de les histories del germans Grimm i ens preparem per el dia de Sant Jordi.
Varem assistir a una mini obra de la llegenda de Sant Jordi amb els pallassos de Sant Jordi, ha esta una obra divertida i els nins han rigut molt. El nin que te mes dificultat ha estat un més, ha participat i ha estat atent a tot sense perdre l’atenció de les activitats propostes.
M’agrada’t molt aquesta setmana cultural perquè han après coses noves i no només es el tema de la llegenda de Sant Jordi que els nins ja ho saben.


lunes, 15 de abril de 2013

Descripció i anàlisis de l'horari de suport de 2nB


Hola  tots ja som dilluns!
Avui explicaré i fere una petita descripció i anàlisi de l'horari de suport que rep el meu grup 2nB.
Horari del grup és:

 Hores
 Dilluns
 Dimarts
 Dimecres
 Dijous 
 Divendres
 8'30
 9'30
 Català
J.:PT
  Castellà
J.:AL
 Català
J.:AL
AD
 Català
J:ATE/ EDUCA. FÍSICA
 Castellà
J.:ATE
 9'30
10'30
 Anglès
 At. educativa/ Religió
  Educació Física
 Català
J.:ATE
  Castellà
J.:ATE
 10'30
 10'50
 P
 A
 T
 I
 .
 10'50
 11'45
 Matemàtiques
J.:PT/ TUTORA 2nA
 Matemàtiques

J.:PT
AD

 Castellà
At. educativa/ Religió 
 Plàstica
 11'45
 11'50
 P
 A
 T
 I
 .
 11'50
 12'40
 Medi

J.:AL
 Medi
TUTORA 2nA
 Matemàtiques
J.:ATE/ TUTORA 2nA
  Anglès

J.:ATE
 Plàstica

J.:ATE
 12'40
 13'30
 Educació Física
 Música
 Matemàtiques
J.:ATE/ ANGLÈS

 Medi
 Educació Física


Aquest es l'horari de la classe, encara que és molt flexible, però el suport es dur a terme així com l'escrit antes durant les hores establertes.
J es el nin que te una ACI i rep tot aquest suport.
Va dos dies a la setmana a la PT durant aquesta hores el nin surt de l'aula, també a les tres hores de l' AL també surt de la classe. Però quan be l' ATE fan el suport dins l'aula a la seva taula. El nin va fent el mateix que el seu companys a nivell més lent, es vera que te unes petites adaptacions curricular, però va fent feina i arribar als objectius del nivell de la classe.
També es fa el suport amb altre tutora i el nin surten de classe i van a altre classe mentres que els de la altre tutora no i són  fan el mateix però amb un grup més disminuït, normalment sempre són el que tenen més dificultats.
A més també venen les mestres d'educació física i la d'anglès, dins l'aula i van passetjant per l'aula i resolvent els dubtes que els sorgeixen als nins
Per últim tenim l'AD que venia a fer les comprensions i les redaccions amb els nins d'incorporació tardana dins la mateixa aula i el mateix temari però a un raconet.
Es un tipus de suport que podria millorar, però pens que aquest nin amb ACI esta bastant recolzat amb tant de suport que l'ajuda molt a desenvolupar-se i a complir els seus objectius. Per ara no té cap dificultat d'integració perquè els seus companys l’estimen molt i l'ajuden a integrar-se.

jueves, 11 de abril de 2013

Taller de plastilina

Hola  tots, apunt d'acabar la setmana però en moltes coses que fer antes.
Aquesta setmana hem fet el taller de plastilina, per celebrar el dia de sant Jordi i els nins passessin una bona estona divertida, creativa i lúdiques.
Aquest taller va ser organitzat per l’ APIMA del centre per tota l’escola.
Va venir una al·lota  que nomia Cati a ensenyar-nos a fer el taller.
Primer de tot els va repartir una cartolina daurada. Després ens va donar plastilina de color verda i amb aquesta vàrem fer les diferents extremitats del cos d’un drac. Amb la plastilina de color verda més forta varem fer petits detalls de decoració al drac com les punxes, les taques, les celles, les banques i les urpes.  Després de la boca li varem posar com si li sortiges foc en color vermell i groc.
També vàrem utilitzar plastilina marron per fer la terra i amb la plastilina vermella varem fer una rosa. Per decorar el cel vàrem fer un sol groc i un núvols blancs. Finalment varen posar purpurina per damunt.
Quan varen acabar aquesta dona els hi va contar un conte amb el qual esteien molt entretinguts i no perdien el fil de l’historia tot el temps demanaven i expressaven el que sabien de sant Jordi. Els i va parèixer un conte guai perquè tenia moltes il·lustracions divertides.
Després varem fer una redacció que consistia en contar el que havien fet al taller i el que havia significat per ells, tots deien que havien passat una estona molt divertida fent el drac i manipulant la plastilina, varen passar una estona tranqui-la i relaxats s’els veia molt alegres. 




lunes, 8 de abril de 2013

Tornada de vacances

Hola  tots!
Avui  ja hem començat amb el tercer trimestre i amb les piles carregades, perquè tenim molta feina per endavant per fer.
Avui a classe hem seguit horari de la classe, però jo m'he dedicat he corregit els deures que havien fet durant les vacances per així poder entregar-li per corregir les errades.
M'agradaria explicar-vos com esta distribuïda l'aula:
L’aula esta distribuïda amb diferents racons, hi ha la biblioteca consisteix en que el nin que han acabat les feinetes poden anar a llegir un llibre i el préstec de llibres que consisteix en endur-se’n un llibre a casa per llegir i fer una fitxa resum, el tornen i en poden agafar un altre.
També hi ha diferents racons distribuït per la classe per quan han acabat les feinetes. trobem:


  • Un ordinador
  • Jocs de matemàtiques
  • Puzles
  • La biblioteca

La classe té distribuït diferents cartells per així els nins tenen de referència a l’hora d’escriure. Aquests cartells duen les paraules més rellevants de la llengua catalana i castellana. També tenen els nombres tan escrits amb paraules com escrits amb números.
Tenen un tauler amb els encarregats del més, hi ha encarregat de la pilota, desborrar la pissarra,de fer fotocopies, de repartir... a més un calendari i una fulla del recull de faltes d’assistència i retards.
També hi ha un racó per tirar la basura, encara que tot es recicla i hi ha una contenidor per cada cosa. Un de rebuig, de paper i d’envasos.

Els nins estan col·locats de forma de “u” i dues files a davant.
A davant  sempre hi ha els nins que no i veuen, que se despisten molt i ACI. El que necessiten més ajuda van a davant.