Reflexió sobre el suport i un pla de millora

Hola a tots!

Aquets dies he estat pensant sobre el suport que rep la classe. La meva opinió sobre el suport és que està ben organitzat, durant el dia sempre hi ha una mestre de suport. La meva opinió es que el nin tenen massa hores de suport i arriba a ser un poc embullós, però es veu clarament que aquest col·legi dur anys de rodatge i  funciona molt bé. El que hem de pensar és que els ajudem perquè tenen dues mestres dins l’aula i poden rebre suport tots. Però hi ha dies que aquest suport és converteix en personalitzat per els nins que els i costa més, aquets dies són les hores de suport que dona la tutora de l’altre curs 2nA, jo amb aquest suport no i crec perquè fan el mateix però en aules separades i encara que no ho fan per mal cada mestre té la seva metodologia per explicar i si la tutora explic alguna cosa ells no i són, que normalment no ho fa, fan les mateixes activitats. Després les altres hores de suport que ve la mestre d’educació física i anglès m’agrada més perquè estan dins l’aula i van resolguent els dubtes que surten, encara que en les hores de català fan grups amb els nins d’incorporació tardana i perfeccionen el català i castellà. Tampoc no m’agrada perquè pareix que els nins no ho veuen i si que ho veuen.

En cas del nin amb autisme aquestes hores que rep de AL i PT no i estic d’acord perquè no és inclusió, per a ell si que li va bé perquè dins l’aula no es mou ni participa i quan va amb elles si que interactua canvia un poc la manera de ser, que jo ho he vist, però no estic d’acord aquest nin podria estar dins l’aula amb elles i anar fent el mateix, perquè fan les activitats que li manda la tutora, però ha vegades fa exercici de companyarisme i d'iniciativa. Desprès les hores de l’ATE que ve dins l’aula estic d’acord perquè ell esta amb els nins i ella l’ajuda a resoldre els seus dubtes i li torna a llegir i a dir les coses que a dit la tutora perquè pareix que no esta dins la classe i està en tot.

La meva opinió sobre aquest cas, és que aquest nin està molt ven organitzat i rep el suport necessari encara que no és el més adequat, però l’ajuda molt en la seva manera de ser perquè si no tantes hores sense xerrar arribaria estar frustrat i així en la mestres de suport xerra i veus que ha entès les activitats perquè no diu res quan hi ha tot els nins, no participa, és cohibeix, perquè no li agrada relacionar-se.

La meva opinió que ja he anat diguent a mesura que he desenvolupat l’organització del suport, és que ja que hi ha l’oportunitat de tenir tantes hores de reforç sigui més inclusiu, que aquesta classe té un nivell molt igual i ho poden fer sense cap problema. Més de fer grup es que vaguin interactuant la mestre amb la mestre de suport un dia explica una i altre fa de suport i a l’inrevés. Perquè als nins també els hi agrada que la seva mestre sigui qui els ajudi i no sempre la mestre de suport i que siguin el mateix, perquè tots els i agrada demanar i volen anar amb la mestre de suport. Si fan grups haurien de ser grups heterogenis que hi hagués nins de nivell més alt i més baix que no sempre els mateixos perquè això també els pot ajudar aquets nins, tant uns perquè perfeccionen les coses que saben i els altres els i puja l’autoestima perquè veuen que no sempre són ells els que els i costa més que van a fer suport. Hi hauria un clima de companyarisme millor i potenciarien les facultats de tot els nins, ja que tenir dues mestres dins la classe facilita molt la feina i pots fer coses molt divertides perquè aprenguin.

Amb el cas d’autisme el que  feria és que ja que el nin no se relaciona amb els companys feria activitats conjuntes amb l'ajuda tant de AL, PT i ATE, així el nin se relacionaria i pot ser que s’obrís molt perquè sempre esta acostumat estar totsol, ja que la seva dificultat el caracteritza per no relacionar-se amb els companys. Es un nin molt intel·ligent i si el que fans es que potencia les seves facultats, seguiria amb aquest ritme no amollant perquè escriu molt bé i les matemàtiques també les fa molt bé, ja sap la taula del 5 i ja sap fer restes duent. Però jo no el trauria tant de classe perquè ell vol estar allà i podrien ser les mestres qui se desplacessin perquè quan ve la de ATE es ta molt content, però jo feria, activitat amb la classe conjunta per que aquest nin pogués tenir més relacions, perquè ara es petit i tots els nins l’estimen molt i volen jugar amb ell però pot ser que quan més gran no vulguin saber res i tengui més dificultats, que no crec que sigui així perquè estan molt per ell. Aquest fet que fa que tengui aquesta dificultat el nin ho sap i ell mateix diu que és de mel i sucre encara que les mestres no li diuen i fa el mateix que els altres però ell sap que es diferent.

La meva opinió i ja per acabar, és un poc difícil però no impossible perquè intenten fer el millor per el nins,encara que tenguin molt d’anys de rodatge van innovant però a poc a poc. Perquè era un centre de suport que sempre treien els nins i a poc a poc es més inclusiu té diferents metodologies per poder acceptar i involucrar els nins amb dificultats, perquè tot nins són capaços de seguir els objectius i cadascú amb el seu ritme i això l’escola i la tutora de l’aula ho tenen ben present.