Hola!
Les practiques m’han fet veure, que el que vull ser
és mestre, poder dur a terme totes les teves idees i que funcionin i que els
nins, el veus amb aquella cara de satisfets, fa que tinguis ganes de seguir
endavant i avançar dins la teva carrera i no aturar d’aprendre coses per poder-li
ensenyar, ells to demostren dia a dia si fas una bona feina per ells. Els nins
necessiten que els tractis amb respecta i amb amabilitat, encara que alguna
vegada has de posar-te firma, perquè si no et cullen molta confiança i no t’escola-te’n.
El meu grup classe de nins i nines estic molt contenta cada dia ma pugen el meu
nivell d’autoestima, sempre tenen alguna cosa bona per dir-me, veure que els
nins t’estimen, t’escolten, té respecten i els pares té accepten, et sent molt satisfeta,
perquè jo antes de començar tenia molta por de que els nins ma rebutgessin i no
en volguessin escolar, però no ha estat així i estic molt contenta i satisfeta
del meu resulta, les practiques m’han fet creixa personalment i dins la meva
feina, és vera que és difícil fer sempre treballs innovador i divertits, però
no sempre has de cercar lo còmode, el mestre ha de fer molta feina per darrera,
perquè així els nins tu demostren estan conten i volen aprendre més coses. Els
veus amb una cara de contents que et dona tanta alegria que vols seguir fent
més per ells.
Tota la feina que he fet amb els nins he vist que
s’ho han passat molt be i sempre que jo feia o deia alguna cosa estaien ven
atents, i en donaven l’enhorabona del que havien fet, perquè ho trobaven molt
bonic o divertits. Sobretot que els hi contes alguna cosa sobre jo una historia
tot sempre posaven cara d’interessat i així traiem tema per fer un debat i ells ens contaven les seves
vivències.
Del nin amb
necessitat, sobretot l’autista, és un encant de nin, és el que se fa estima més, perquè
veure que amb ningú quasi participa i en jo sempre vol venir té puja la moral. Tenia un poc de por al
principi, perquè la mestre ma va dir que podia ser que no li agrades i no ma xerraria
ni res, però de bon principi ens varem dur bé i cada vegada que he fet feina
amb ell la feta sense cap problema. El primer dia en baix asustar perquè dins
classe no diu res mai, esta callat i quan xerra, xerra fluix i a educació física
i vaig anar a veure el que feien i va tenir la seva primera rabieta davant jo,
és va posar eufòric no tornava en si, se’n volia anar i no escolta a ningú, a
més quan li passa això comença a dir paraules com si fos un home vell, estic
indignat, estic agobiat, m’estresses i no ten tenc i li costa torna amb si, després
d’una estona. Sempre que ha tingut algun problema ha vingut a jo, se veu que li
agrada i per això confia en jo, és un nin que per tenir autisme té un bon
nivell de coneixements, però a la vegada moltes obsessions amb les coses,
moltes manies, no li agrada el numero 8, que li toquin els cabells i dir moltes
mentides i has d’estar molt a damunt, perquè es cansa i deixa de fer feina i li
has de repetir, que la faci i ell la fa. Te exàmens adaptats a ell, i també
quan es cansa li demanen i les fa de forma oral, té més temps per realitzar les
activitats i els exàmens.
El que més m’estressava, és una feina que fa molt
un mestre que és corregir, no atures has acabat de corregir una redacció i ja
venen els primers amb les multiplicacions acabades, és un no aturar. I a demés
a la cola se posen nerviosos i m’ha saturaven perquè volen que faig més via i
no don a basto , perquè entendre totes les lletres m’ha costat, però ara ja ho
faig amb més fluïdesa.
M’agrada’t molt poder fer les pràctiques al centre
Joan Mas de Pollença, amb la tutora que
ma tocat, només dir que és una bona mestre i que sempre segueixi així que és la
millor, que no m’haguessin pogut tractar millor, és un deu de dona, i del nins
no se que dir més que els estim amb locura i que al principi pensava que mai me’n
recordaria dels noms, però ara se més que segur que no m’oblidaré d’ells perquè
han estat els meus primers alumnes i amb tots els dibuixos i coses que m’han
fet sempre me’n recordaré d’ells.
¡Hola Aina!
ResponderEliminarQué bien, me alegro de que todo te haya ido bien y de que la experiencia haya sido positiva, la verdad es que yo tampoco me puedo quejar.
Qué bien que hayas sabido captar la atención de la clase con facilidad, a mí es un tema que me cuesta un poco, es un 1º y con lo movidos que son a veces se hace un poco cuesta arriba tanto para mí como para la tutora...
A mí también me va a dar mucha pena cuando llegue el día 7, como tú dices siempre me acordaré de ellos (¡¡¡los dibujos que me han hecho son tesoros!!!).
Enhorabuena por el blog y por tus reflexiones, me han parecido muy interesantes.
¡Un saludo!
Hola Lara!
ResponderEliminarMuchas gracias, si estoy muy contenta y ahora me da mucha pena terminar las practicas por los niños, porque son una monada.el blog lo doy por terminado i si esto contenta que te haya gustado. pronto te haré una visita pro el tuyo. beso :)