Disfasia

Hola a tots!

Aquesta setmana a les classe de NESSE he tengut el plaer de poder assistir a la intervencio d'una mare i un nin que tenia disfàsia, per jo va ser molt emotiva.

La Disfàsia, és la pèrdua parcial de la parla deguda a una lesió cortical en les àrees específiques del llenguatge. Aquest dèficit en el llenguatge oral és caracteritza, a més de per un retard cronològic en l'adquisició del llenguatge, per importants dificultats específiques per a l'estructuració del mateix, produint-se així, conductes verbals anòmales que es tradueixen en una desviació respecte als processos normals d'adquisició i desenvolupament del llenguatge. 

En va servir molt, és  la millor manera que té poden explicar un cas, perquè de les experiències dels altres pot extreu moltes maneres d’actuar i el que tu no has de fer, davant un cas així, perquè té mostren com has d’actuar. Veure aquest nin per tot el que ha hagut de passar i una vegada ho ha aconseguit, amb esforç i sacrifici ha arribat com un nin més amb molt d’ànims i ajuda. La mare s’ha agut de moure molt i estar molt damunt, però com ha mare ha fet el que tocava, ha passat a l’ institut i ha de tornar a començar tot de nou, els nins estan a una fase de que se creuen guays i descriminen el nin i es molt injust que els nin siguin tan cruel, en tot moment haurien d’anar alerta al que fan i deixar fer aquest nin i no dir-li res de la seva manera, que ell no se fica amb ningú. La gent és molt cruel i a més de molestar als altres podria ficar-se amb les seves coses pròpies.

Això ma fet reflexionar dins l’aula perquè tenc un cas similar i jo trop que no intenten la inclusió, és vera que és difícil però els nins aviat començaran a demanar que li passa i crec que ho hauria d’explicar, però veig que serà difícil perquè la mare és molt seva, vol fer que el nin no té aquest problema i això no hauria de ser així. Per part dels papers ja les té i a l’escola té les adaptacions adequades perquè ell pugui anar fent, té un equip de suport que l’ajuda molt, però amb la meva opinió el treuen molt de temps fora de l’aula i aviat tendra la dificultat de relacionar-se, perquè els nins són petits i sempre i tornen i li donen bessos però jo crec que si va més endavant serà més complicat per ell, perquè tenir un cercle d’amistat que té esta ajudant té dóna molta confiança i ganes de seguir.

Aquest nin que va venir en va donar ganes de superar-me dins el meu propòsit o objectius com a mestre, tenc ven clar el que no vull fer, aquest nin volen estar molt estimat i que els ajudis i els acceptin així com són. En va fer obrir els ulls, encara que he passat per una dificultat menor però que amb costava molt l’escola, en puc imaginar com es sent. Però la vida són metes que has d’anar superant i aquesta gent que no confiava en tu, dons donar-li pel sac i veure que tu pots fer això i més. Aquest nin ha de seguir així. La seva família és d’admirar.